Somnis...

...estranyament els recordo, només aquells que provoquen en mi un estat de desorientació que m´empeny irrevocablement cap una reestructuració complerta de la meva existència. Fins el moment present, he sobreviscut gràcies al pensament que nasqué en companyia del meu cosí mort, a la tendra infantesa; llavors fou tal dia d´estiu, de calor i estrepitós xàfec de fotons solars, d´eixordador soroll de llagostes i escassetat en el moviment de l´aire, apartats de la terbolesa vaporosa de l´atmosfera que es respirava en un remans d´ombra fresca, dins la casa de pedra ens n´adonarem de la petitesa humana i la impossibilitat que aquesta algun dia deixés senyal de destrucció en el territori absolut de la inabastable espacial i temporal totalitat que vindria a ser l´infinit. Evidentment aquestes no son les paraules de dos nins però si és la idea que m´ha acompanyat i protegit en el transcurs de la meva vida fins a tal punt que vaig aconseguir cert grau d´alegria i vivacitat en el tracte amb els meus contemporanis, llevat sigui dit dels meus més propers i estimats éssers, que han patit i suportat estoicament les meves iracúndies i malaltissos accessos de fúria. Val a dir que aquesta aparent alegria en el tracte ha estat confosa en ocasions vàries per optimisme pur en l´esdevenir de la raça humana, se m´ha atribuït un diguem-ne sentit de confiança, d´esperança en el futur de la nostre massa biològica que som els humans i així se m´ha comunicat entre somriures que per covardia o respecte no he volgut o gosat trencar... Aquest fet no m´ha plagut en gaire mesura, de fet m´he sentit prou malament, un traïdor en certa manera, doncs el veritable motiu de plaença era la inevitable i cada cop més propera extinció; la disconformitat em va llançar vertiginosament cap a l´estat de les intoxicacions variades, juntes i barrejades, un fet poc original, preludi de la metamorfosi que macerava en silenci. Em vaig dedicar en cos i ànima a l´ofici a viure en la llavor i germen dels artefactes...
Avui doncs em trobo torbat pel somni, una d´aquelles premonicions que faran trontollar les bases que fins ara han governat la meva manera de fer

dijous, 25 d'octubre de 2007, 12:58:01.